Assamble ciutadana per una Auditoria del deute de l’ajuntament de Sabadell

El passat Dimecres 28 de Novembre va tenir lloc la primera Assamblea Ciutadana per una auditoria del deute a l’ajuntament de Sabadell

Aqui teniu algunes fotos de l’assamblea:

1f369b43-a56e-45ba-94b5-aed27f50c493IMG_0190

8af4f790-9bc4-494c-8ad5-451cef116cb3

Anuncios

Oficina de transparència de Barcelona

Barcelona impulsa una oficina de transparència per lluitar contra la corrupció. Afegim una transcripció de la noticia apareguda al Diario.es i que es troba en el seguent enllaç

http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/Barcelona-Transparencia-funcionaris-practiques-corruptes_0_456354585.html

Barcelona impulsa l’oficina de Transparència perquè funcionaris i veïns denunciïn pràctiques corruptes

El govern d’Ada Colau crea una estructura especialitzada que lluitarà contra la corrupció amb l’assessorament d’activistes com David Fernàndez i Simona Levi

Evitar casos de corrupció, com el del Palau de la Música, o relacions clientelars en les contractacions de l’Ajuntament, entre principals objectius

L’Oficina compta amb 56 funcionaris de l’Ajuntament que han readaptat les seves funciones i començarà a funcionar aquest 2016

El tinent d’alcalde, Jaume Asens, presenta la Bústia ètica amb representats de la societat civil J.MOLINA

Barcelona “vol fer la vida impossible” a la corrupció i “ser implacable” contra les relacions clientelars. Amb aquestes paraules el periodista i exdiputat de la CUP, David Fernàndez, ha explicat la seva aportació a una iniciativa encapçalada pel govern d’Ada Colau, en concret pel tercer tinent d’alcalde de Drets de ciutadania, Transparència i Participació Jaume Asens, que aquest dijous ha presentat l’Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques (OTBP).

L’Ajuntament de Barcelona porta treballant mesos en aquesta estructura especialitzada i que estarà dedicada, exclusivament, a investigar i fer complir les denúncies ciutadanes sobre el mal funcionament de l’administració. El gerent municipal de recursos, Joan Llinares, que presidirà l’oficina, ha explicat que “no es vol substituir cap organisme ja existent, sinó complementar i aprofundir els actuals”. Una reflexió que ha fet per diferenciar la iniciativa d’un hipotètic departament d’Afers Interns.

 

La nova estructura, aprovada aquest mateix dijous pel consell de govern municipal, comptarà amb 56 funcionaris de l’Ajuntament que estaran dedicats a fer accessible a la ciutadania la informació concreta sobre contractes, convenis, normes municipals i dades econòmiques del consistori. Llinares, que va ser l’encarregat de rellevar Félix Millet a la direcció del Palau de la Música quan van aflorar les irregularitats, ha avançat que l’oficina estarà plenament operativa a finals d’any. A més del portal de la transparència, l’Ajuntament també crearà unabústia ètica, a través de la qual els funcionaris i la ciutadania podran denunciar pràctiques corruptes.

Asens, amb els activistes Levi i Fernàndez AJ.BCN

Asens ha explicat que l’Oficina estarà en constant contacte amb el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, per si es poden despendre accions irregulars de les investigacions de l’Oficina per la Transparència. I és que un dels pilars fonamentals serà evitar els erros del passat i la manca “d’efectivitat” dels mecanismes de control, com va passar en el cas del Palau de la Música. L’Ajuntament també treballa a fons en treballa en una nova norma reguladora de lobbys i en un codi ètic dels alts càrrecs.

La nova estructura comptarà amb reconeguts activistes que treballen per la transparència i contra la corrupció, com la portaveu de Xnet, Simona Levi o el periodista i exdiputat David Fernàndez. Levi, impulsora de dispositius com 15MpaRato i coordinadora de Grups Ciutadans contra la corrupció a Catalunya, ha confessat sentir-se “commoguda” per la “bona iniciativa i el rigor del text presentat” després d’anys perseguint a les institucions per impulsar mesures de transparència. “Les institucions no poden aportar gaire informació a la ciutadania, atès que ha estat la ciutadania qui ha assumit el lideratge de la lluita per la transparència”, ha explicat.

Per la seva part, David Fernàndez, que va presidir la comissió del Parlament sobre frau i evasió fiscal i pràctiques de corrupció política, ha denunciat el cràter que ha deixat la corrupció en els darrer cicle polític i ha citat el frau fiscal, les contractacions irregulars o el finançament irregular dels partits: “Ens hem de felicitar per aquesta iniciàtica de caràcter publico-civil”, ha dit. Enric Pons, membre de la plataforma d’auditoria ciutadana del deute; i Miguel Ángel Mayo, portaveu de Gestha, el sindicat majoritari dels tècnics d’Hisenda, també estaran vinculats amb l’OTBP.

Moció deute il·legítim

Aquest és el text de la moció de deute il·legítim que es va aprovar el mes de Novembre de 2013

l’Ajuntament de Sabadell

Carles Rossinyol Vidal, Portaveu del Grup municipal de Convergència i Unió

Virginia Domínguez Álvarez, Portaveu del Grup municipal d’Entesa per Sabadell

Carme Garcia Suárez, Portaveu del Grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds

Marisol Martínez Torres, Portaveu del Grup municipal d’Esquerra Unida i Alternativa

 EXPOSEN QUE:

El deute públic representa avui un dels principals problemes de les institucions públiques, que afecta quotidianament a la vida de la ciutadania i als serveis públics, degut a l’obligatorietat de les institucions de fer front prioritàriament al deute financer per davant dels serveis públics i el manteniment de les estructures de solidaritat i benestar.

El 30 d’agost de 2011 els grups Parlamentaris del PSOE i el PP al Congrés de Diputats van presentar conjuntament una proposta de reforma constitucional en lectura única i deixant només de termini per presentar esmenes fins les 14h del dia 1 de setembre, que, un cop aprovada, va consagrar la obligatorietat del pagament del deute de les institucions per sobre de qualsevol política pública per garantir el benestar de la ciutadania.

A Sabadell el compliment de l’obligatorietat del pagament del dèficit, consagrat constitucionalment per l’acord anteriorment esmentat, condiciona l’estructura del pressupost municipal, sobretot un cop  formalitzada l’operació de sanejament financer concertada a través de la via ICO amb CAIXABANK, CATALUNYA BANC, BANC DE SABADELL, BANCO BILBAO VIZCAYA, BANCO CAM, BANCO COOPERATIVA – CAJAMAR, BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO, BANCO POPULAR ESPAÑOL, BANCO SANTANDER, BANKIA i BANKINTER per un import de 22.725.582,58 €, segons acord del ple municipal de l’11 de maig de 2013.

Aquesta operació és conseqüència del Pla de Pagament de Proveïdors 2012 impulsat pel Ministeri d’Economia i d’Hisenda, pla que ha estat qüestionat per  diverses formacions polítiques de l’Ajuntament de Sabadell per seguir beneficiant la banca privada, ja que el govern central va donar diners públics a la banca privada a un interès inferior a l’1%, i aquesta n’ha cedit després a les administracions públiques cobrant elevats interessos del 5,939%.

Tal com ha reconegut l’Expert Independent de les Nacions Unides sobre els efectes del deute extern en el seu informe del 13 d’agost de 2012, “les càrregues excessives de deute extern tenen un impacte negatiu en la realització dels drets humans i el desenvolupament en els països deutors a través de la desviació de recursos dels serveis socials bàsics i a través de les condicions adjuntes als mecanismes internacionals d’alleugeriment del deute”. I així mateix, la Resolució aprovada pel Consell de Drets Humans del les Nacions Unides en sessió de 5 de juliol de 2012 recorda que “tot Estat té la responsabilitat primordial de promoure el desenvolupament econòmic, social i cultural de la població i, a aquest efecte, té el dret i l’obligació de triar els seus objectius i mitjans de desenvolupament i no s’ha de veure condicionat per fórmules específiques de política econòmica externes” i afirma que, “des del punt de vista dels drets humans, la liquidació de deute amb fons oportunistes en condicions abusives té un efecte negatiu directe en la capacitat dels governs per a complir les seves obligacions en matèria de drets humans, especialment els drets econòmics, socials i culturals”.

La reestructuració del deute i les quitances són pràctiques reconegudes en la legislació internacional, la cancel·lació dels deutes il·legítims ha estat possible en el passat, tant a Europa com a països en vies de desenvolupament, i aquesta cancel·lació es relaciona amb un alleujament immediat de les necessitats bàsiques de la població.

Tot i no estar reconegut pel dret internacional, les Nacions Unides recomanen que les legislacions nacionals contemplin les causes d’il·legitimitat del deute, i els casos recents del govern noruec i equatorià ens demostren que els poders públics poden fonamentar-se en aquesta il·legitimitat per negociar o anul·lar part del seu deute contret.

Entre els moviments socials, juristes, organismes internacionals etc. està consensuat reconèixer com a causa d’il·legitimitat del deute el fet d’utilitzar mecanismes polítics i econòmics que facilitin de forma deliberada l’augment del deute o les decisions polítiques que augmenten aquest en contra de l’interès general de la població.

És per això que, a proposta de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, PROPOSEN:

PRIMER: Considerar il·legítims els interessos contrets amb les entitats financeres privades CAIXABANK, CATALUNYA BANC, BANC DE SABADELL, BANCO BILBAO VIZCAYA, BANCO CAM, BANCO COOPERATIVA – CAJAMAR, BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO, BANCO POPULAR ESPAÑOL, BANCO SANTANDER, BANKIA i BANKINTER pel capital de 22.725.582,58 euros en el marc del Plan de Pago de Proveedores 2012 del MEF, on s’ha aplicat interessos del 5,939% per a pagar amb diners públics, que aquesta entitat financera ha obtingut a interessos inferiors a l’1%.

SEGON: Instar al govern municipal a quantificar la xifra total d’aquests interessos i a traslladar a l’Assessoria Jurídica de l’Ajuntament l’anàlisi de la viabilitat de les accions  legals davant la justícia espanyola, europea i internacional per aconseguir la nul·litat d’aquest deute il·legítim, si no són declarats il·legítims pel govern estatal.

TERCER: Una vegada el govern municipal hagi quantificat la xifra total del deute il·legítim, es donarà compte del mateix a la Plataforma d’Auditoria Ciutadana del Deute.

QUART: Denunciar l’opacitat amb què el Ministerio ha promogut i obligat els diferents ajuntaments a contreure els crèdits derivats de l’operació de sanejament financer de l’ICO. Garantir l’accés al conjunt de la ciutadania de la documentació respecte aquests crèdits.

CINQUÈ: Instar l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya a fer una declaració de denúncia del procediment, característiques i condicions en què s’han plantejat les operacions del Pla de Pagament a Proveïdors instrumentades a través dels crèdits ICO.

SISÈ: Traslladar els presents acords a la Conselleria d’economia i coneixement de la Generalitat de Catalunya, al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, a les agrupacions i associacions de municipis i a les entitats bancàries afectades.

No obstant això, el Ple resoldrà.

Carles Rossinyol Vidal                                               Virginia Domínguez Álvarez

Portaveu del Grup municipal de CiU                            Portaveu del Grup Municipal d’ES

Carme Garcia Suárez                                                Marisol Martínez Torres

Portaveu del Grup municipal d’ICV                              Portaveu del Grup municipal d’EUiA

Sabadell, 4 de novembre de 2013

IL·LUSTRÍSSIM SR. ALCALDE PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE SABADELL

Auditem Smatsa?

Aquestes són les preguntes que s’han formulat a l’Ajuntament per part de PACD Sabadell sobre l’última contractació de SMAT.SA i que es troben publicades al OCM de Sabadell: http://www.ocmsabadell.cat/enquiry/25

En exercici del dret de petició que reconeix la Constitució Espanyola i la Llei Orgànica
4/2001, de 12 de novembre, que el regula,
Com a Associació Observatori Ciutadà Municipal de Sabadell (OCMSbd), persona jurídica
legalment constituïda, amb domicili social i a efectes de notificació indicats a dalt,
Us relacionem la informació que us demanem en referència a SMATSA i que els tècnics ens
podrien proporcionar sobre l’últim contracte amb l’ajuntament
1. Clàusules administratives
2. Plec de condicions
3. Acta d’adjudicació
4. Informe tècnic i de l’interventor
5. Contracte
6. La formula de revisió de preus
7. Els informes anuals de gestió.
També us demanem qualsevol altre document que creieu adient per tal d’obtenir/deduir les
següents informacions
1. Interessos abusius
2. Valoració de l’empresa
3. Comissions
4. En quines condicions es presta el servei
5. Volum de contractació, el volum de facturació, que és segons contracte i el que és
fora contracte i a quines partides o aplicacions pressupostàries s’imputen
6. Si de la contractació se’n va donar coneixement a l’òrgan pertinent de
l’administració
7. el volum de facturació, que és segons contracte i que és fora contracte i a quines
partides o aplicacions pressupostàries s’imputen.
8. Imports de patrocini i on es comptabilitzen.
Moltes gràcies per el vostre temps i disposició.

 

Documentació Auditories ciutadanes

Aquí teniu uns articles que us ajudaran a entendre com pot ser una auditoria ciutadana

En el primer s’explica des de el punt de vista de la Plataforma Auditoria Ciutadana del deute (PACD) com pot ser una auditoria ciutadana, disfruteu de la lectura

En el segón teniu una carta oberta del la PACD de Valencia dirigida al Ajuntament de València demanant la creació d’una comissió de ttransparència i Auditories Ciutadanes
Per finalitzar un document en el que s’explica quin paper ha de jugar cada actor polític en un procés de auditoria Ciutadana

L’ajuntament no respon a la pregunta feta per L’ OCM de Sabadell sobre SMATSA

Nota de premsa

L’Ajuntament de Sabadell no respon a la consulta formulada des de l’Observatori Ciutadà Municipal de Sabadell El dia 21 de juliol l’Observatori Ciutadà Municipal de Sabadell va enviar una instancia fent ús del dret de petició amb el nº de registre: 0336E/11990/2014 per formular una pregunta i fer dues peticions sobre la fiscalització de SMATSA, després de més de quatre mesos seguim sense rebre cap resposta per part de l’ajuntament, incomplint així la llei orgànica 4/2001.

Ja que l’ajuntament sempre ha manifestat que està absolutament compromès amb la transparència, lamentem no haver rebut cap mena de resposta després d’haver excedit el termini, ja que en 10 dies hauríem d’haver rebut alguna notificació, ens agradaria observar com l’Ajuntament de Sabadell fa realitat el seu compromís amb la transparència proporcionant-nos la informació que s’ha demanat i contestant la pregunta que se li va formular

En aquesta direcció web podeu trobar la consulta realitzada a partir del OCMSbd:

http://ocmsabadell.cat/files/Enquiry/7/2731aa.jpg

OCM Sant Joan Despí

Ja podem sumar un nou Observatori Ciutadà Municipal, en cocnrert el de Sant Joan Despí http://www.ocm-despi.cat/

Benvinguda
Què saps del pressupost municipal? Des de l’OCM Despí creiem que les ciutadanes de Sant Joan Despí tenim poc coneixement de com s’administren els recursos de la ciutat. Us trobeu davant d’una eina per pal•liar aquesta mancança: permet una major comprensió dels pressupostos i fer preguntes a l’administració sobre el pressupost o sobre qüestions que us afectin del municipi. Sigue leyendo

En el fondo la ley de Transparencia es basura

“En el fondo la ley de Transparencia es basura”

Rosendo Torrent, economista y activista.

(Artículo- Entrevista publicada el día 14/06/2014 en el diario Público)

Se trata de una herramienta informática creada para que los engorrosos y a veces  inaccesibles presupuestos de los ayuntamientos se transformen en algo visual y entendible por la ciudadanía; también sirve para fomentar la participación, dado que esa misma herramienta permite que el ciudadano haga preguntas que el OCM, de manera simple y rápida canaliza al Ayuntamiento observado. La idea surgida hace dos años ya suscita interés en diversos municipios de toda España y también en Grecia. “Es  un caso único en el mundo, se gestó en Barcelona entre más de ochenta personas pero Chris Fanning, un informático neozelandés, de manera voluntaria se ofreció a perfeccionar el proyecto”, explica entusiasmado Rosendo Torrent, economista de profesión y activista de oficio que asegura realizar no menos de cinco charlas a la semana con la finalidad de dar a conocer el OCM y transmitir que “las cuentas están al alcance de quien lo solicite”.

 

Constantes evasivas y ejemplos de plena acción

“Pero cuando surgen las preguntas los ayuntamientos responden con evasivas o se van por los cerros”. Y peor aún “muchos están convencidos de que un ciudadano no puede acceder a información de la que ellos disponen, cuando es al revés”, se queja sin perder de vista que en lo referente a la ley de Transparencia existen una serie de supuestos para que ayuntamientos u órganos públicos, “con el pretexto de no perjudicar a otros ciudadanos se nieguen a mostrar las cuentas”. Está convencido de que la única que puede controlar es la ciudadanía. “A los políticos hay que otorgarles el poder, pero bajo control, porque al margen de esas grandes corruptelas está la minucia, el amiguismo, las migajas, hablamos mucho de la cultura de la transparencia pero tanto órganos públicos como ciudadanía carecen de esa cultura, se desconoce el derecho a preguntar, a pedir copias de los contratos para ver a quien se le ha otorgado y a qué precio y cómo. En el fondo la ley de Transparencia es basura”.

Lo que se puede evitar

Cuando un Ayuntamiento decide arreglar una calle, tienen que constar al detalle en los presupuestos y, si acaso un vecino se anima a preguntar entre qué empresas se ha realizado el concurso público y en qué condiciones, sin duda las autoridades están obligadas a dar esa información. Pero, aunque no se consiga a la primera, “con la pregunta ya estás haciendo presión ciudadana”, señala. “Aquello puede evitar que regidores, o personal que trabaja en ayuntamientos si acaso iban a hacer algo malo, se planteen vehicular las cosas de otra manera. Un dato a tener en cuenta es que según el último estudio del economista Oriol Amat la corrupción nos cuesta 40 mil millones de euros a los españoles. Ya es hora de que nosotros seamos auditores ciudadanos y estemos en vigilia permanente”, propone.

OCM en acción

Acto seguido Torrent amplía que en Badalona llegaron al punto de no poner los presupuestos ni siquiera al alcance de la oposición, sin embargo se enorgullece de que haya tenido especial sentido la presencia del OCM en este municipio de la comarca norte del Barcelonés pues fue un verdadero logro conseguir poner los presupuestos al alcance del público, “una actitud similar tomaron en Sant Joan Despí, cuando la ciudadanía alertó al Ayuntamiento por  incumplir la ley”. En paralelo con el trabajo de fondo “uno se divierte sobre todo cuando algunos ayuntamientos pretenden restar importancia a lo que hacemos pero en cuanto reconocen a un miembro del OCM enseguida se ponen manos a la obra, porque saben que tenemos la ley en mano y no saben de dónde cogerse, pues en muchos casos se ha tratado de la primera vez que les plantan cara con  preguntas, pero ahí está la gracia”.

¿Cómo funciona un OCM?

Quienes organizan el OCM ofrecen charlas informativas, entregan manuales operativos a cualquier ciudadano, pueden estar vinculados a la plataforma de los desahucios  o en las luchas vecinales, la cuestión es  que quieran implementar un OCM en su localidad, ya sea como asociación, entidad o lo que consideren; instalado el programa el ciudadano visualiza los presupuestos de su Ayuntamiento, puede ver una partida llamada gastos de personal, si alguien se anima a una consulta, la plantea, el OCM la hace pública, el resto de ciudadanos que están utilizando esa herramienta se suscriben, y si les parece interesante pueden seguir esa pregunta, el OCM vía email o físicamente la dirige al ayuntamiento con una instancia.

Todos se comunican a través de un foro creado donde la gente formula preguntas y así también para que “un ciudadano de Cádiz pueda solicitar la opinión de otro ciudadano ubicado en Gijón. Para la creación definitiva de esta herramienta estuvimos mirando webs por todo el mundo, algunas visualizaban presupuestos y otras permitían hacer preguntas a un Ayuntamiento en particular, el caso es que a nosotros se nos ocurrió juntar esas dos herramientas.

Se trata de interactuar y que la ciudadanía se interese por conocer a fondo las cuentas públicas”, insiste, consciente de que hay ciudadanos a los que solo les interesa saber cuánto gasta su municipio, pero otros en cuanto descubren que disfrutar de toda esa información es más fácil de lo que parece, de inmediato se animan pues “mucha gente tiene ganas de hacer cosas desde la ciudadanía”.

Como ejemplo trae a colación que hace tres semanas en Arenys de Mar la reunión, convocada en este caso por Procés Constituent, fue un éxito “porque precisamente aquellos que se mostraron interesados, esta semana nos han confirmado que ya tienen organizado un grupo”, celebra y añade que, además de varios municipios de Catalunya, a la lista se han sumado Burgos y El Puerto de Santa María.  Si para finales de 2014 no llegan a cien OCMs “llegaremos a ochenta, porque hay varios grupos ya montados pendientes de hilitos”.

Imagen OCMCastelledefels

Diversos perfiles

En otra charla que tuvieron ocasión de ofrecer en San Cugat del Vallés un hombre alzó la mano, se trataba del típico luchador de toda la vida; involucrado en diversas asociaciones de vecinos, admitió que él no sabía tocar el ordenador pero quería presentarse en el Ayuntamiento para rellenar formularios y presionar. Como Rosendo sabe de qué pie cojean estos organismos asegura que “el perfil de este tipo de ciudadano ahora más que nunca hace muchísima falta, queremos llegar al máximo de sitios posibles, de momento nos es fácil España y relativamente Europa… porque son los mismos problemas”.

Falta de transparencia

El 95% de los ayuntamientos tiene un apartado que llaman presupuestos, aun así, el 50% de esos “ofrecen un resumen con cantidades redondeadas: se ingresa mil y se gasta mil, al lado de un par de gráficos”, destaca que  lo más absurdo es descubrir que cuando uno accede a la página rendición de cuentas de un Ayuntamiento, esa “rendición de cuentas” no exista, aun cuando el Estado haya hecho públicas las cuentas facilitadas por el mismo Ayuntamiento que niega la información al ciudadano. “Y esto sucede  porque el ministerio está en facultad de multar, retirar transferencias, pero el ciudadano de a pie no puede hacer nada. Debido a esto  en Badalona ya han recibido mociones y por el plan de pago a proveedores para declarar ilegítima la deuda generada”, recuerda.

Deuda ilegítima

Antes de plantear esa posibilidad el OCM puso sobre la mesa una serie de leyes y en consecuencia al pleno del Ayuntamiento no le quedó más remedio que declarar la deuda ilegítima; “otra cosa es que quede en lo simbólico”, aclara Rosendo Torrent sin resignarse, pues un caso similar ocurrió en Sant Adrià de Besòs “cuando presentamos una moción para la transparencia y lo mismo puede ocurrir con otros órganos de gobierno pues en algunos casos a regañadientes y de mala manera han empezado a poner datos que antes permanecían ocultos”, alienta, convencido de que el camino es insistir.

Presión ciudadana

“Oiga, pero, ¿esto del OCM es legal?” le preguntó a bocajarro una mujer de mediana edad, en otra charla informativa. “¡Pues claro que sí!, dije. Si es información de interés público la tienen que dar”, resalta. Sin evitar mostrar su ofuscamiento le despierta atención que la ciudadanía no entienda que revisar presupuestos sea un derecho; sin embargo básicamente para que a nadie le quepa duda, “siempre que damos una charla mostramos las leyes que nos respaldan”.

Un caso para observar con atención

Como quien lanza una moneda al aire, a este economista comprometido con las causas sociales le resulta curioso que Lluís Tejedor Ballesteros, actual alcalde del Ayuntamiento del Prat de Llobregat, lleve 35 años en ese cargo. “¿Eso quiere decir que a este hombre no se le ha encontrado ninguna corruptela? Uno piensa que supuestamente por ser de izquierdas en ese Ayuntamiento tendrían que ser más transparentes pero no muestran nada, quizá sea que la gente confía mucho en él y la transparencia no les haga falta”, ironiza.

La credibilidad de los políticos

Sin ánimo de desilusionar a nadie se muestra realista respecto a la credibilidad de los políticos pues “nunca la han tenido del todo”, sentencia, para de inmediato asegurar que es un punto de vista muy personal. De acuerdo con sus compañeros, afirma que el 15-M, entre otras cosas, evidenció la existencia de “unos y otros, y esos otros son los culpables de las muchas desgracias que nos ocurren a la mayoría”, subraya, reflexivo e inquieto porque a partir de ese momento se generó una gran desafección… “Bueno, pues ahora falta decir: vale, bien… así no podemos continuar”.

Relación con el 15-M

Aunque muchos consideraban que  el 15-M no tenía sentido, está claro de que el trabajo de hormiga y la participación ciudadana movilizan a este colectivo. Si se hubieran transformado en un partido político “seguro ya no existirían o sería uno de aquellos que divaga por ahí”. Al margen de cualquier vaticinio, está claro que el 15-M no es controlable; “del movimiento han salido diferentes grupos autónomos con los que aun sin conocernos todos, hay cierta relación”.

Al margen de los partidos

“Cierto es que algunas de las charlas fueron convocadas por Procés Constituent y algunas otras por la CUP, (Candidatura d’Unitat Popular)  pero la plataforma OCM es apartidista, no se casa con nadie, da lo mismo que la gente venga de un lado o de otro”, aclara nuestro entrevistado, y relata que él, en 2012, vino de un lado deseoso por llegar a otro; así se animó a sembrar esperanzas en el OCM, ahora en la medida que ve resultados positivos el entusiasmo se contagia; en consecuencia, crece. “Todo lo hacemos de manera voluntaria, no ganamos dinero, en todo caso para financiar asambleas, viajes o el servidor, entre todos ponemos de nuestro bolsillo, pero el coste mayor es el tiempo”, admite  a punto de terminar esta conversación. Desde luego que a su familia le gusta que participe, “hacer algo por los demás siempre es bueno, no puede haber ninguna pega en ese sentido, pero siempre hay algún momento en que me dicen: ¿hoy también tienes que ir?”. Y entonces sonríe y suaviza la voz: “Yo estoy liado porque  a mí esto me llena la vida”.