Oficina de transparència de Barcelona

Barcelona impulsa una oficina de transparència per lluitar contra la corrupció. Afegim una transcripció de la noticia apareguda al Diario.es i que es troba en el seguent enllaç

http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/Barcelona-Transparencia-funcionaris-practiques-corruptes_0_456354585.html

Barcelona impulsa l’oficina de Transparència perquè funcionaris i veïns denunciïn pràctiques corruptes

El govern d’Ada Colau crea una estructura especialitzada que lluitarà contra la corrupció amb l’assessorament d’activistes com David Fernàndez i Simona Levi

Evitar casos de corrupció, com el del Palau de la Música, o relacions clientelars en les contractacions de l’Ajuntament, entre principals objectius

L’Oficina compta amb 56 funcionaris de l’Ajuntament que han readaptat les seves funciones i començarà a funcionar aquest 2016

El tinent d’alcalde, Jaume Asens, presenta la Bústia ètica amb representats de la societat civil J.MOLINA

Barcelona “vol fer la vida impossible” a la corrupció i “ser implacable” contra les relacions clientelars. Amb aquestes paraules el periodista i exdiputat de la CUP, David Fernàndez, ha explicat la seva aportació a una iniciativa encapçalada pel govern d’Ada Colau, en concret pel tercer tinent d’alcalde de Drets de ciutadania, Transparència i Participació Jaume Asens, que aquest dijous ha presentat l’Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques (OTBP).

L’Ajuntament de Barcelona porta treballant mesos en aquesta estructura especialitzada i que estarà dedicada, exclusivament, a investigar i fer complir les denúncies ciutadanes sobre el mal funcionament de l’administració. El gerent municipal de recursos, Joan Llinares, que presidirà l’oficina, ha explicat que “no es vol substituir cap organisme ja existent, sinó complementar i aprofundir els actuals”. Una reflexió que ha fet per diferenciar la iniciativa d’un hipotètic departament d’Afers Interns.

 

La nova estructura, aprovada aquest mateix dijous pel consell de govern municipal, comptarà amb 56 funcionaris de l’Ajuntament que estaran dedicats a fer accessible a la ciutadania la informació concreta sobre contractes, convenis, normes municipals i dades econòmiques del consistori. Llinares, que va ser l’encarregat de rellevar Félix Millet a la direcció del Palau de la Música quan van aflorar les irregularitats, ha avançat que l’oficina estarà plenament operativa a finals d’any. A més del portal de la transparència, l’Ajuntament també crearà unabústia ètica, a través de la qual els funcionaris i la ciutadania podran denunciar pràctiques corruptes.

Asens, amb els activistes Levi i Fernàndez AJ.BCN

Asens ha explicat que l’Oficina estarà en constant contacte amb el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, per si es poden despendre accions irregulars de les investigacions de l’Oficina per la Transparència. I és que un dels pilars fonamentals serà evitar els erros del passat i la manca “d’efectivitat” dels mecanismes de control, com va passar en el cas del Palau de la Música. L’Ajuntament també treballa a fons en treballa en una nova norma reguladora de lobbys i en un codi ètic dels alts càrrecs.

La nova estructura comptarà amb reconeguts activistes que treballen per la transparència i contra la corrupció, com la portaveu de Xnet, Simona Levi o el periodista i exdiputat David Fernàndez. Levi, impulsora de dispositius com 15MpaRato i coordinadora de Grups Ciutadans contra la corrupció a Catalunya, ha confessat sentir-se “commoguda” per la “bona iniciativa i el rigor del text presentat” després d’anys perseguint a les institucions per impulsar mesures de transparència. “Les institucions no poden aportar gaire informació a la ciutadania, atès que ha estat la ciutadania qui ha assumit el lideratge de la lluita per la transparència”, ha explicat.

Per la seva part, David Fernàndez, que va presidir la comissió del Parlament sobre frau i evasió fiscal i pràctiques de corrupció política, ha denunciat el cràter que ha deixat la corrupció en els darrer cicle polític i ha citat el frau fiscal, les contractacions irregulars o el finançament irregular dels partits: “Ens hem de felicitar per aquesta iniciàtica de caràcter publico-civil”, ha dit. Enric Pons, membre de la plataforma d’auditoria ciutadana del deute; i Miguel Ángel Mayo, portaveu de Gestha, el sindicat majoritari dels tècnics d’Hisenda, també estaran vinculats amb l’OTBP.

Moció deute il·legítim

Aquest és el text de la moció de deute il·legítim que es va aprovar el mes de Novembre de 2013

l’Ajuntament de Sabadell

Carles Rossinyol Vidal, Portaveu del Grup municipal de Convergència i Unió

Virginia Domínguez Álvarez, Portaveu del Grup municipal d’Entesa per Sabadell

Carme Garcia Suárez, Portaveu del Grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds

Marisol Martínez Torres, Portaveu del Grup municipal d’Esquerra Unida i Alternativa

 EXPOSEN QUE:

El deute públic representa avui un dels principals problemes de les institucions públiques, que afecta quotidianament a la vida de la ciutadania i als serveis públics, degut a l’obligatorietat de les institucions de fer front prioritàriament al deute financer per davant dels serveis públics i el manteniment de les estructures de solidaritat i benestar.

El 30 d’agost de 2011 els grups Parlamentaris del PSOE i el PP al Congrés de Diputats van presentar conjuntament una proposta de reforma constitucional en lectura única i deixant només de termini per presentar esmenes fins les 14h del dia 1 de setembre, que, un cop aprovada, va consagrar la obligatorietat del pagament del deute de les institucions per sobre de qualsevol política pública per garantir el benestar de la ciutadania.

A Sabadell el compliment de l’obligatorietat del pagament del dèficit, consagrat constitucionalment per l’acord anteriorment esmentat, condiciona l’estructura del pressupost municipal, sobretot un cop  formalitzada l’operació de sanejament financer concertada a través de la via ICO amb CAIXABANK, CATALUNYA BANC, BANC DE SABADELL, BANCO BILBAO VIZCAYA, BANCO CAM, BANCO COOPERATIVA – CAJAMAR, BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO, BANCO POPULAR ESPAÑOL, BANCO SANTANDER, BANKIA i BANKINTER per un import de 22.725.582,58 €, segons acord del ple municipal de l’11 de maig de 2013.

Aquesta operació és conseqüència del Pla de Pagament de Proveïdors 2012 impulsat pel Ministeri d’Economia i d’Hisenda, pla que ha estat qüestionat per  diverses formacions polítiques de l’Ajuntament de Sabadell per seguir beneficiant la banca privada, ja que el govern central va donar diners públics a la banca privada a un interès inferior a l’1%, i aquesta n’ha cedit després a les administracions públiques cobrant elevats interessos del 5,939%.

Tal com ha reconegut l’Expert Independent de les Nacions Unides sobre els efectes del deute extern en el seu informe del 13 d’agost de 2012, «les càrregues excessives de deute extern tenen un impacte negatiu en la realització dels drets humans i el desenvolupament en els països deutors a través de la desviació de recursos dels serveis socials bàsics i a través de les condicions adjuntes als mecanismes internacionals d’alleugeriment del deute». I així mateix, la Resolució aprovada pel Consell de Drets Humans del les Nacions Unides en sessió de 5 de juliol de 2012 recorda que “tot Estat té la responsabilitat primordial de promoure el desenvolupament econòmic, social i cultural de la població i, a aquest efecte, té el dret i l’obligació de triar els seus objectius i mitjans de desenvolupament i no s’ha de veure condicionat per fórmules específiques de política econòmica externes» i afirma que, “des del punt de vista dels drets humans, la liquidació de deute amb fons oportunistes en condicions abusives té un efecte negatiu directe en la capacitat dels governs per a complir les seves obligacions en matèria de drets humans, especialment els drets econòmics, socials i culturals».

La reestructuració del deute i les quitances són pràctiques reconegudes en la legislació internacional, la cancel·lació dels deutes il·legítims ha estat possible en el passat, tant a Europa com a països en vies de desenvolupament, i aquesta cancel·lació es relaciona amb un alleujament immediat de les necessitats bàsiques de la població.

Tot i no estar reconegut pel dret internacional, les Nacions Unides recomanen que les legislacions nacionals contemplin les causes d’il·legitimitat del deute, i els casos recents del govern noruec i equatorià ens demostren que els poders públics poden fonamentar-se en aquesta il·legitimitat per negociar o anul·lar part del seu deute contret.

Entre els moviments socials, juristes, organismes internacionals etc. està consensuat reconèixer com a causa d’il·legitimitat del deute el fet d’utilitzar mecanismes polítics i econòmics que facilitin de forma deliberada l’augment del deute o les decisions polítiques que augmenten aquest en contra de l’interès general de la població.

És per això que, a proposta de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, PROPOSEN:

PRIMER: Considerar il·legítims els interessos contrets amb les entitats financeres privades CAIXABANK, CATALUNYA BANC, BANC DE SABADELL, BANCO BILBAO VIZCAYA, BANCO CAM, BANCO COOPERATIVA – CAJAMAR, BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO, BANCO POPULAR ESPAÑOL, BANCO SANTANDER, BANKIA i BANKINTER pel capital de 22.725.582,58 euros en el marc del Plan de Pago de Proveedores 2012 del MEF, on s’ha aplicat interessos del 5,939% per a pagar amb diners públics, que aquesta entitat financera ha obtingut a interessos inferiors a l’1%.

SEGON: Instar al govern municipal a quantificar la xifra total d’aquests interessos i a traslladar a l’Assessoria Jurídica de l’Ajuntament l’anàlisi de la viabilitat de les accions  legals davant la justícia espanyola, europea i internacional per aconseguir la nul·litat d’aquest deute il·legítim, si no són declarats il·legítims pel govern estatal.

TERCER: Una vegada el govern municipal hagi quantificat la xifra total del deute il·legítim, es donarà compte del mateix a la Plataforma d’Auditoria Ciutadana del Deute.

QUART: Denunciar l’opacitat amb què el Ministerio ha promogut i obligat els diferents ajuntaments a contreure els crèdits derivats de l’operació de sanejament financer de l’ICO. Garantir l’accés al conjunt de la ciutadania de la documentació respecte aquests crèdits.

CINQUÈ: Instar l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya a fer una declaració de denúncia del procediment, característiques i condicions en què s’han plantejat les operacions del Pla de Pagament a Proveïdors instrumentades a través dels crèdits ICO.

SISÈ: Traslladar els presents acords a la Conselleria d’economia i coneixement de la Generalitat de Catalunya, al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, a les agrupacions i associacions de municipis i a les entitats bancàries afectades.

No obstant això, el Ple resoldrà.

Carles Rossinyol Vidal                                               Virginia Domínguez Álvarez

Portaveu del Grup municipal de CiU                            Portaveu del Grup Municipal d’ES

Carme Garcia Suárez                                                Marisol Martínez Torres

Portaveu del Grup municipal d’ICV                              Portaveu del Grup municipal d’EUiA

Sabadell, 4 de novembre de 2013

IL·LUSTRÍSSIM SR. ALCALDE PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE SABADELL

Auditem Smatsa?

Aquestes són les preguntes que s’han formulat a l’Ajuntament per part de PACD Sabadell sobre l’última contractació de SMAT.SA i que es troben publicades al OCM de Sabadell: http://www.ocmsabadell.cat/enquiry/25

En exercici del dret de petició que reconeix la Constitució Espanyola i la Llei Orgànica
4/2001, de 12 de novembre, que el regula,
Com a Associació Observatori Ciutadà Municipal de Sabadell (OCMSbd), persona jurídica
legalment constituïda, amb domicili social i a efectes de notificació indicats a dalt,
Us relacionem la informació que us demanem en referència a SMATSA i que els tècnics ens
podrien proporcionar sobre l’últim contracte amb l’ajuntament
1. Clàusules administratives
2. Plec de condicions
3. Acta d’adjudicació
4. Informe tècnic i de l’interventor
5. Contracte
6. La formula de revisió de preus
7. Els informes anuals de gestió.
També us demanem qualsevol altre document que creieu adient per tal d’obtenir/deduir les
següents informacions
1. Interessos abusius
2. Valoració de l’empresa
3. Comissions
4. En quines condicions es presta el servei
5. Volum de contractació, el volum de facturació, que és segons contracte i el que és
fora contracte i a quines partides o aplicacions pressupostàries s’imputen
6. Si de la contractació se’n va donar coneixement a l’òrgan pertinent de
l’administració
7. el volum de facturació, que és segons contracte i que és fora contracte i a quines
partides o aplicacions pressupostàries s’imputen.
8. Imports de patrocini i on es comptabilitzen.
Moltes gràcies per el vostre temps i disposició.

 

Documentació Auditories ciutadanes

Aquí teniu uns articles que us ajudaran a entendre com pot ser una auditoria ciutadana

En el primer s’explica des de el punt de vista de la Plataforma Auditoria Ciutadana del deute (PACD) com pot ser una auditoria ciutadana, disfruteu de la lectura

En el segón teniu una carta oberta del la PACD de Valencia dirigida al Ajuntament de València demanant la creació d’una comissió de ttransparència i Auditories Ciutadanes
Per finalitzar un document en el que s’explica quin paper ha de jugar cada actor polític en un procés de auditoria Ciutadana

L’ajuntament no respon a la pregunta feta per L’ OCM de Sabadell sobre SMATSA

Nota de premsa

L’Ajuntament de Sabadell no respon a la consulta formulada des de l’Observatori Ciutadà Municipal de Sabadell El dia 21 de juliol l’Observatori Ciutadà Municipal de Sabadell va enviar una instancia fent ús del dret de petició amb el nº de registre: 0336E/11990/2014 per formular una pregunta i fer dues peticions sobre la fiscalització de SMATSA, després de més de quatre mesos seguim sense rebre cap resposta per part de l’ajuntament, incomplint així la llei orgànica 4/2001.

Ja que l’ajuntament sempre ha manifestat que està absolutament compromès amb la transparència, lamentem no haver rebut cap mena de resposta després d’haver excedit el termini, ja que en 10 dies hauríem d’haver rebut alguna notificació, ens agradaria observar com l’Ajuntament de Sabadell fa realitat el seu compromís amb la transparència proporcionant-nos la informació que s’ha demanat i contestant la pregunta que se li va formular

En aquesta direcció web podeu trobar la consulta realitzada a partir del OCMSbd:

http://ocmsabadell.cat/files/Enquiry/7/2731aa.jpg

Independents de quí?

Seguem cadenes: trenquem amb el deute!

Catalunya no aconseguirà la independència plena si no sega les cadenes del deute. Les brutals retallades dels últims anys només són l’excusa per reduir el dèficit i controlar l’increment de deute, però el cert és que el Deute de la Generalitat no ha fet sinó que augmentar.

La despesa en els serveis bàsics i estructurals de Catalunya, com són l’Educació, la Sanitat o la Protecció Social s’ha reduït en 7.715 milions d’euros de 2009 i 2013, mentre que el pagament del deute s’ha incrementat en 9.570 milions. A dia d’avui gastem més en Deute Públic que en Sanitat o Educació. Així, és impossible construir un Estat propi amb estructures al servei del país.

Sota la retòrica de “tots a una” s’oculta una altra realitat, que és que una minoria privilegiada, de fora però també d’aquí, ha estat carregant de deute les espatlles de la ciutadania de Catalunya. Tenim una fiscalitat molt injusta que protegeix els interessos de qui més té i que ha servit de cavall de Troia per fer entrar la dictadura del deute a la Generalitat.

Catalunya ha d’avançar vers la veritable sobirania. Una sobirania no només política, sinó també econòmica, que ha d’implicar, necessàriament, trencar amb les cadenes del deute amb els mercats financers i l’Estat espanyol.

#SeguemElDeute #SeguemCadenes #IndependentsDeQui

www.independentsdequi.cat  @IndepesDeQui